Primer de tot, deixa'm que et digui que sempre m’ha estat molt difícil explicar els meus dibuixos. Abans de donar una explicació, prefereixo fer un altre dibuix i …llestos!.
El sol fet de representar visions en blanc i negre en un full de paper o en una pantalla d’ordinador, ja és un desafiament mental prou gran com per què, a sobre, hagi de fer l’esforç de transcriure-ho amb paraules.
D’altra banda, la feina del dibuixant acaba quan el dibuix li diu: prou!. I el dibuixant sempre ha de fer cas del seu dibuix, l’ha de respectar. Una ratlla de més o una mica desplaçada, el convertirien en un altre dibuix, i això el dibuix no ho toleraria mai.
Paul Klee va dir “l’art no reprodueix allò visible, ho fa visible”. A tu et pertoca, doncs, descobrir què fan visible aquests dibuixos que ara us presento en aquest web. En un dibuix, qui el mira ha de ser capaç de trobar-hi precisament allò que hi vol trobar, i no hi ha de voler veure més enllà del què no hi ha. Per això, mentre un només hi veurà un acudit, un altre hi pot entreveure la influència d’en Dallonses, i a un tercer li recordarà vés a saber què. Potser més d’un fins i tot hi veurà un tèrbol rerafons psicològic, …. Tant de bo que algú, després d’haver llegit aquests dibuixos, sigui capaç d’explicar-me´ls. Li agrairia tant!.
En fi, no sé si m’he explicat gaire bé, jo. Com deia al principi, més valdria que hagués fet un altre dibuix, …i llestos!
![]()
miquel bohigas costabella